dimecres, 21 d’agost del 2013

" AMB LA CINTURA EM TOQUES " de M. Villagómez

Seguim recordant al poeta de Eivissa que aquest any celebra el centenari del seu naixement.



Cançó renovada

I

Amb la veu em toques
¿O és amb la cintura
que em parles? Si calles,
meu és el silenci.

I meva és l'absència.
¿Com impediries
que t'estimi sempre?
Encara que fugis.

Encara que fugis
i no tingui res.
Ecos de cintura,
somni d'una veu.

                 M. Villangòmez 
                      "La Miranda"
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. cantireta21 d’agost del 2013, a les 9:54

    Símil de ploma amb què escriure i cintura coronada amb el cap, que proporciona la tinta. Cintura que escriu sobre la pell.

    Meravellós. Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:20

      Gràcies al poeta, jo només el compateixo.
      M'alegra que t'hagi agradat!

      Elimina
  2. Gerònima21 d’agost del 2013, a les 9:57

    "Com impediries que t'estimi sempre?"
    je je je!
    genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:21

      Hi han coses que no es poden evitar. Hi ha amors aixi.
      Un petó, bonica!

      Elimina
  3. Pep Lopez21 d’agost del 2013, a les 19:30

    Molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:22

      Si, Pep, és un poema preciós. A mi també m'agrada força.

      Elimina
  4. PS21 d’agost del 2013, a les 21:35

    Fins on arriba l´amor...ningú pot impedir-lo. Encara que fugis.

    Boníssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:23

      Quan més llegeixo del Villangómez més m'hi aficiono. I no és gens conegut. Com tants d'altres...

      Elimina
  5. M. Roser21 d’agost del 2013, a les 21:54

    Molt bonic aquest poema...Realment hi ha veus que sembla que et toquin i són com un somni...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:28

      Veus que toquen. I silencis que ho diuen tot. I absències que ens omplen... Molt bonic, molt poètic tot plegat.
      Petonets!

      Elimina
  6. Garbí2422 d’agost del 2013, a les 0:01

    Mai hem d'impedir que ens estimin....tot el contrari, ens hem d'oferir encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 d’agost del 2013, a les 21:30

      Estimar i ser estimat és una de les coses més meravelloses que ens poden passar. Però quan no som correspostos és molt perillós estimar tant.

      Elimina
  7. sargantana23 d’agost del 2013, a les 0:01

    feia dies que no venia
    no es pot esser a tot arreu !!
    pero avui m'ho he repasat tot
    m'en vaig amb un munt de paraules belles qu'ompliran el meu coixi, pero si alguna m'ha captivat de debo ha estat el poema del dia 12 de Carles Riba.

    Bona nit, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog23 d’agost del 2013, a les 0:15

      Sempre és un plaer rebre la teva visita, Sargantana!
      Estic contenta que hagis trobat paraules belles pel teu coixí.
      I tens raó Riba és un dels GRANS entre els grans poetes.
      Bona nit, bonica!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)