El poeta dice la verdad
Quiero
llorar mi pena y te lo digo
para
que tú me quieras y me llores
en
un anochecer de ruiseñores,
con
un puñal, con besos y contigo.
Quiero
matar al único testigo
para
el asesinato de mis flores
y
convertir mi llanto y mis sudores
en
eterno montón de duro trigo.
Que
no se acabe nunca la madeja
del
te quiero me quieres, siempre ardida
con
decrépito sol y luna vieja.
Que
lo que no me des y no te pida
será
para la muerte, que no deja
ni
sombra por la carne estremecida.
F. Garcia Lorca
"Sonetos del amor oscuro."
va pagar un preu massa alt, encara no s'ha fet justícia i sembla que tornem als vells temps.
ResponEliminaUn preu massa alt i molt injust. No vull pensar que puguin tornar els temps de la brutalitat i l'autoritarisme!
EliminaBon recordatori, Glòria.
ResponEliminaRecordar-lo és el mínim que podem fer. I sobre tot evitar que es pugui repetir aquesta barbàrie.
EliminaUn poema molt característic de Lorca, amb molta força...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un poeta visceral, apassionat. Inconfusible.
EliminaPetonets!
vaig tenir el goig fa un anys de visitar Granada , la huerta de sant Vicente, passar per davant la comissaria on va estar detingut....visitar la casa on va viure de petit...voltar per la fuente de las lágrimas .....poeta i literat en majúscules assassinat brutalment.....
ResponEliminaAl teu si que va ser un bon homenatge, Elfree. Recordant-lo en els mateixos llocs on van passar la seva vida i la seva injusta mort.
Eliminaaquest home per més que ho llija mai deixa de sorprendre'm
ResponEliminaNo m'estranya, Xelo, és un poeta genial!
Elimina