Per a l'estimat Lluís Mercadé,
que m'ho
ha demanat
S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.
Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.
En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.
Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?
Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.
Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
Salvador Espriu
Pintura: Elena Kudryashova
Pell de gallina cada vegada que veig alçar-se un castell. El castell que es va fer a la piscina del Sant Jordi IMPRESSIONANT.
ResponEliminaTots a una, avui tots som castellers per alçar el nostre poble cap a la llibertat.
A mi em fa la mateixa impressió, la mateixa emoció que tu sents.
EliminaNo vaig veure el castell de la piscina de Sant Jordi. Es pot trobar a algun lloc de la xarxa?
Endavant: Tots a una, tots castellers!
http://www.youtube.com/watch?v=SLwCssAMGo4
Eliminaaquí tens el vídeo. Emocionant!
Tens raó, pell de gallina!
EliminaAmb el teu permís me'l emporto al altre blog.
No coneixia aquest poema d'Espriu. Moltes gràcies per acostar-lo.
ResponEliminaTots som castellers, és ben cert... avui més que mai.
Una abraçada, Anton!
Pel que sembla és un poema de encàrrec, però te raó:
EliminaAgermanats hem de sumar esforços!
Força, mesura, equilibri, seny, trencar silencis... jo penso que ho aconseguirem
ResponEliminaJo hi confio, encara que entenc que és difícil.
EliminaTan de bo ho arribi a veure!
Els castellers, un bon exemple...Si ajuntem les nostres forces arribarem fins a tocar el cel.
ResponEliminaPetonets Glòria.
Tocar el cel de la Independència, un cel somniat!
EliminaPetonets, M. Roser!!!
ben triat el poema! amunt amunt com els castellers i els castells!
ResponEliminaAmunt! Endavant ni un pas enrere. Encara que el camí sigui llarg i costerut hi arribarem!
EliminaUna abraçada, Elfree!
Molt bo recuperar el poema d'Espriu. Als castells tothom pot fer en la mesura de les seves possibilitats una aportació.
ResponEliminaEls castells són un exemple de com amb l'esforç comú és pot arribar on ens proposem.
EliminaSalutacions, Rafel!