dijous, 14 de juny del 2012

"NOVA LLETANIA DE LES PETITES HERBES" de Guerau de Liost

Jaume Bofill i Mates, conegut per Guerau de Liost ens ofereix un complet inventari de les herbes del Montseny. Publiquem uns fragments de la poesia. Aqui la podeu llegir complerta.



A mig camí de l'alzinar
     que dóna a casa vostra
inesperada us vaig trobar,
     cobricelat el rostre.

Cobricelat d'alzines i de pins
     i d'una ombrel·la experta,
per tal que el pogués heure més endins
     en fer la descoberta.

Esvelta fóreu com un tany
     d'herba menuda i forta.
De cada temps que es muda l'any,
     herbes, l'amic, us porta.

Per captinença en l'esperit,
     de farigola, cendres.
Vostre esperit serà brunyit
     com en el sant Divendres.

Per refrigeri de la pell,
     clavell de pastor plau-me,
rosa de marge o bé un cistell
     de pomes de Sant Jaume.

Perquè l'esment treballi fi,
     donzell. Basta una tija,
per obtenir xarop que ordí
     la cerebral pruïja.

Perquè senyalin vostre pas,
     fonoll i mil-i-fulla.
Capcinejant, no serà escàs
     llur pol·len onsevulla. 

...

Però tot d'una que revé,
     passat l'hivern, la vida,
tot el Montseny és un planter,
     una cançó florida;

tot el Montseny s'arbora com
     un ginestar que es daura...
Cada nivell, cada tocom,
     la primavera instaura.

Cada oriol apar un glop
     d'aquella flama pura
que amoroseix l'esguard del llop
    i els rasos de l'altura.

Muntanya amunt, arbres amunt,
     la saba fa el miracle.
Tot el Montseny, quan és al punt,
     es dóna en espectacle. 
 

                         Guerau de Liost 
 

11 comentaris:

  1. Guau!!! n'havia musicat la "Satira del Burgés onfident" en vaig fer un tango i tenia molt ècit perque la gent reia molt .... Es un poeta a recuperar , Roman mig oblidat i es una llàstima , Gracies xiqueta, per posar.lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran poeta, si senyor! M'agradaria sentir aquest tango que vas composar. Segur que ho passaríem molt bé escoltant-lo.
      És possible?
      Una abraçada!

      Elimina
    2. Ostres! M'interessa moltíssim. Es possible escoltar-ho?

      Elimina
  2. Jo que tinc la cuina plena d'herbes i en poso a tots els menjars... m'arriba fins i tot l'olor del poema. "Quan és al punt, es dóna en espectacle"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets bona cuinera, Quadern? Les herbes aromatitzen qualsevol menjar, fent-lo més saborós. El poeta dona consells culinaris
      i tot. Ho has llegit?

      Elimina
    2. No, no sóc bona cuinera. A casa em diuen que tot té el mateix gust, a herbes.

      Elimina
    3. Quina feina més desagraïda la de cuinera! Tothom es creu amb dret de opinar/criticar.
      Ben bones que són les herbes!

      Elimina
  3. Ara mateix faria camí cap el Montseny...fa temps que em crida la muntanya d´ametistes ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, "La muntanya d'ametistes" ens crida! L'haurem d'anar visitant...poema a poema.

      Elimina
  4. Suposo que per un herbolari, un excursió al Montseny, deu ser com visitar un paradís...Molt bonic el poema.
    Petons amb olor de farigola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poeta n'anomena un munt. No sé si la muntanya segueix tan pròdiga en herbes aromàtiques i remeieres. Encara que és segur que un que hi entengui en deu trobar moltes i variades.
      Petonets, els meus amb olor d'espígol! :)

      Elimina