Jaume Bofill i Mates, conegut per Guerau de Liost ens ofereix un complet inventari de les herbes del Montseny. Publiquem uns fragments de la poesia. Aqui la podeu llegir complerta.
A mig camí de l'alzinar
que dóna a casa vostra
inesperada us vaig trobar,
cobricelat el rostre.
Cobricelat d'alzines i de pins
i d'una ombrel·la experta,
per tal que el pogués heure més endins
en fer la descoberta.
Esvelta fóreu com un tany
d'herba menuda i forta.
De cada temps que es muda l'any,
herbes, l'amic, us porta.
Per captinença en l'esperit,
de farigola, cendres.
Vostre esperit serà brunyit
com en el sant Divendres.
Per refrigeri de la pell,
clavell de pastor plau-me,
rosa de marge o bé un cistell
de pomes de Sant Jaume.
Perquè l'esment treballi fi,
donzell. Basta una tija,
per obtenir xarop que ordí
la cerebral pruïja.
Perquè senyalin vostre pas,
fonoll i mil-i-fulla.
Capcinejant, no serà escàs
llur pol·len onsevulla.
...
Però tot d'una que revé,
passat l'hivern, la vida,
tot el Montseny és un planter,
una cançó florida;
tot el Montseny s'arbora com
un ginestar que es daura...
Cada nivell, cada tocom,
la primavera instaura.
Cada oriol apar un glop
d'aquella flama pura
que amoroseix l'esguard del llop
i els rasos de l'altura.
Muntanya amunt, arbres amunt,
la saba fa el miracle.
Tot el Montseny, quan és al punt,
es dóna en espectacle.
Guerau de Liost
Guau!!! n'havia musicat la "Satira del Burgés onfident" en vaig fer un tango i tenia molt ècit perque la gent reia molt .... Es un poeta a recuperar , Roman mig oblidat i es una llàstima , Gracies xiqueta, per posar.lo
ResponEliminaGran poeta, si senyor! M'agradaria sentir aquest tango que vas composar. Segur que ho passaríem molt bé escoltant-lo.
EliminaÉs possible?
Una abraçada!
Ostres! M'interessa moltíssim. Es possible escoltar-ho?
EliminaJo que tinc la cuina plena d'herbes i en poso a tots els menjars... m'arriba fins i tot l'olor del poema. "Quan és al punt, es dóna en espectacle"
ResponEliminaEts bona cuinera, Quadern? Les herbes aromatitzen qualsevol menjar, fent-lo més saborós. El poeta dona consells culinaris
Eliminai tot. Ho has llegit?
No, no sóc bona cuinera. A casa em diuen que tot té el mateix gust, a herbes.
EliminaQuina feina més desagraïda la de cuinera! Tothom es creu amb dret de opinar/criticar.
EliminaBen bones que són les herbes!
Ara mateix faria camí cap el Montseny...fa temps que em crida la muntanya d´ametistes ;-)
ResponEliminaAi, "La muntanya d'ametistes" ens crida! L'haurem d'anar visitant...poema a poema.
EliminaSuposo que per un herbolari, un excursió al Montseny, deu ser com visitar un paradís...Molt bonic el poema.
ResponEliminaPetons amb olor de farigola.
El poeta n'anomena un munt. No sé si la muntanya segueix tan pròdiga en herbes aromàtiques i remeieres. Encara que és segur que un que hi entengui en deu trobar moltes i variades.
EliminaPetonets, els meus amb olor d'espígol! :)