"L'ESPIGOLERA " de Jacint Verdaguer

Encantador poema de Verdaguer, que pertany a les "Jovenívoles", poesies de la seva joventut que van restar ocultes i que no es van publicar fins després de la seva mort.

Darrere dels mossos    que enmig de l'artiga
arranen los blats    que de gra se vinclen,
tot taral·larejant    va na Margarida
per entre les garbes    replegant espigues
que li deixen uns,    que els altres esquitllen.      
Quan n'ha replegat    un moixell, les lliga
i en fa un ramellet    millor que els de Glícera,
ros com un pom d'or    rodó ni com pinya,
que amb altres lo du    voreta l'artiga.

Tot espigolant    se planta una espina
i es posa a plorar    a llàgrima viva;
lo més bonicoi   dels minyons s'hi gira:
- Guideta, que tens?,     dons que tens, per vida?
- Al taló del peu    m'hi puny una espina-
Ell que hi va, la hi trau    i el peu li embolica,
de son barret ros     traient-se una cinta.
Tot embolican-l'hi     la nina sospira.

-Pobreta! et fa mal?    t'estrenc massa? Digues.
-No sospiro, no    pel peu ni l'espina;
sospiro per tu    que me l'emboliques,
que curant-me el peu   del cor m'ets ferida.

                                 Jacint Verdaguer
                                              "Jovenívoles"


Pintura: Julien Dupré