divendres, 18 d’octubre del 2013

" TE DOY MI ALMA DESNUDA " de Juana Ibarbourou

Apassionada, valenta i generosa la poetessa uruguaiana, s'ens ofereix en la seva bellíssima poesia.



Te doy mi alma desnuda,
como estatua a la cual ningún cendal escuda.

Desnuda con el puro impudor
de un fruto, de una estrella o una flor;
de todas esas cosas que tienen la infinita
serenidad de Eva antes de ser maldita.

De todas esas cosas,
frutos, astros y rosas,
que no sienten vergüenza del sexo sin celajes
y a quienes nadie osara fabricarles ropajes.

Sin velos, como el cuerpo de una diosa serena
¡que tuviera una intensa blancura de azucena!

Desnuda, y toda abierta de par en par
¡por el ansia del amar!

                             Juana Ibarbourou 



Pintura: Omar Ortiz

14 comentaris:

  1. L'amaor fa aquestes coses i molt més, potser per això és tant desitjat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor hauria de ser així: donar-se del tot, sense recels.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Te bona poesia, val la pena llegir-la.
      Gràcies a tu, Xelo!

      Elimina
  3. No la coneixa pas la seva poesia...Un s'ha de donar tal com és!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És del Uruguai i té alguns poemes força coneguts. A mi m'agrada con escriu.
      Petonets!

      Elimina
  4. gran descobriment...vull dir que t'agraeixo que ens descobreixes i ens mostris grans poetes...no tenia el gust....
    bona setmana amb cap i peus i ànima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts poetes de poca anomenada que tenen bona poesia i de les poetesses ni en parlem...
      La Ibarbourou va ser força coneguda a la seva època i al seu país.
      Gràcies pels teus desitjos, maca. Igualment!

      Elimina
  5. I ja no saps si parla de l'ànima o del cos... de vegades em sembla que són el mateix i de vegades, no. M'encanta la pintura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que en aquest poema ànima i cos formen un sol jo.
      La pintura és preciosa i trobo que queda molt adient al poema. Hiperrealista, sembla una foto.

      Elimina
  6. Poesia sense embuts, sense que res gosi tapar els sentiments.

    ResponElimina