Algú ha dit que la poesia de Jordi Sarsanedas és la d'un "solitari solidari". Un bon poeta amb inquietuds i una mirada comprensiva cap al seu entorn, que ens caldria anar coneixent i llegint.
Recordo encara el punt de la mimosa.
Sabem prou bé que tot se n'és anat.
Oh tell, oh faig, les vostres ombres fresques!
A les mans, al palmell, m'anava florint l'arç.
Oh tell, oh faig, cenyir-se a la recança,
inventar-se un vestit de blaus i verds de vent!
Recordo encara el punt de la mimosa.
Els troncs tancats que callen soledat.
Jordi Sarsanedas
Pintura: V.Kandisnky
Ahir teníem una llum sideral entre arbredes. Es podia escriure versos sense paper.
ResponEliminaUn petonàs!
Versos sense paper...poesia, arreu, per l'aire!
EliminaFins aviat!
Quina olor el poema..
ResponEliminaMimosa en flor, i el tell i el faig...omplen d'aroma el poema.
Elimina"Inventar-se un vestit de blaus i verds de vent" és una imatge preciosa. M'agrada molt aquest poema, té un fragància de nostàlgia sosegada. Conec poc a Jordi Sarsanedes, buscaré més coses d'ell.
ResponEliminaJo a Sarsanedes no l'he llegit gaire, però tot el que conec m'ha agradat molt. Al blog n'hi ha algun més.
EliminaVal la pena anar-lo descobrint.
Olors de tots els colors...
ResponEliminaPetonets.
És veritat els olors suggereixen colors i els colors, olors. És bonic i poètic això que dius M.Roser.
EliminaPetonets!