Aquest és un dels que llegiré jo.
En la mar relluu la lluna
tota feta mirallets
sota un blau espès i obscur
on estels fan llagrimeig.
En la mar plana i quieta
d'un quitrà color d'alguer
la lluna feta a bocins,
es torna escata de peix.
La lluna baixa a la mar
per a rentar-se la pell;
agafa nacres i perles
I deixa clapes d'argent
que les sirenes repleguen
per a fer-se collarets.
C. Salvador
És molt líric!
ResponEliminaMolt, Helena, és un poema agradable de llegir, molt visual.
EliminaEsplèndit
ResponEliminaCelebro que t'agradi, Xavier, un poema sense masses pretensions però encantador.
EliminaUn poema molt bonic...El diumenge aquí a Esplugues es celebren els Jocs Florals, i com que m'ha tocat fer de jurat...
ResponEliminaPetonets.
Segur que ho vas fe molt bé. Amb el que saps de poesia! Ja et vaig veure a les fotos que vas posar al blog.
EliminaContesto amb molt de retard, però és que aquest poema se m'havia "traspaperat" i no m'he fixat fins ara que estaven sense contestar els comentaris.
Grpacies per compartir Bellesa i perfum.
ResponEliminaUna Abraçada.
A vosaltres per la vostra amabilitat i deferència al visitar al blog. Gràcies.
EliminaMolt suggeridor. Ple d'imaginació i construït tan sols amb unes poques paraules senzilles.
ResponEliminaÉs bonic, té ritme i evoca imatges plenes de fantasia. Les poesies senzilles poden tenir molt encant.
EliminaGràcies per la visita, Toni!