Compartim avui un poema del poeta eivissenc en l'aniversari de la seva mort. Una estampa pagesa, que, de ben segur, actualment no és rés més que un record.
Sol post. El vespre davalla
damunt el camp pla i obert.
L’hort és més tendre i més verd.
Encara el pagès treballa.
El reflex d’un reguerol.
L’infant torna amb la porcella
i l’al.lota amb la vedella
pel pacífic corriol.
La sínia es queixa, cansada,
i al safareig cau el broll
amb un alegre soroll
que emplena l’hora callada.
L’era amb els daurats pallers,
la casa cúbica i blanca,
les dacseres de la tanca
i el racó dels tarongers.
I l’hortolana disposa,
sota el parral, la frescor
de l’aromàtic meló
i la síndria verda i rosa.
M.Villangómez
Pintura: J.Heberle
Coneixent l'Eivissa actual, pocs moments com aquest resten a l'illa.
ResponEliminaFa una mica de nostàlgia aquest passat recent, i imagino que perdut per sempre en nom del progrés i el turisme.
EliminaNo coneixia el poeta...M'agrada molt aquest poema que ens parla de la vida a pagès...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un bonic poema amb unes estampes tan bucòliques que potser ja només són un record. A canviat tan Eivissa!
EliminaPetonets, M.Roser!