I que és bo
d’anar sol i desvagat
pel pla de la rocada
i tot de cop engegar un roc
d’una puntada
i mesurar-ne el pes pel mal del peu i pel xiulet de l’aire.
pel pla de la rocada
i tot de cop engegar un roc
d’una puntada
i mesurar-ne el pes pel mal del peu i pel xiulet de l’aire.
I que és bo
d’ajaçar-se en rec eixut,
respirar-ne el fanal i calcular l’alçària
del firmament pel joc harmoniós
que fan els branquillons d’una brancada.
Que és bo d’ estar-se empoltronat
respirar-ne el fanal i calcular l’alçària
del firmament pel joc harmoniós
que fan els branquillons d’una brancada.
Que és bo d’ estar-se empoltronat
amb un Trotski o un Espriu arran de cara
fruint del bram del foc esborneiat
o de l’aigua mortal entenebrada.
fruint del bram del foc esborneiat
o de l’aigua mortal entenebrada.
Segimon Serrallonga
Pintura: J. Singer Sargent
És bo
ResponElimina:-)
EliminaUn bon poeta poc conegut.
Algun dia he d'estudiar aquest poeta com a anticànon. Ja es veu que val.
ResponEliminaSerà un plaer trobar-lo al teu blog, Helena, estaré atenta, m'agradarà saber la teva opinió.
EliminaSí, és bo.
ResponEliminaM'agrada que t'agradi!
Elimina:-)
La primera estrofa pot ser tota una catarsi...Mirant sempre que no hi hagi ningú a prop!!!
ResponEliminaPetonets.
Ha,ha,ha!
EliminaSegur que tu ho has fet més d'una vegana, oi, M.Roser!
Petonets!
Tants moments petits que ens omplin la vida.
ResponEliminaQue faríem sense ells? Quina vida més trista...
Eliminaés un poeta que admiro; profund, elegant,
ResponEliminaels seus versos fan companyia
.
Gràcies pel comentari, Matilde.
EliminaCelebro que t'agradi Serrallonga, penso que és un bon poeta.