Un matí de diumenge claríssim, amb un cel i un mar d'un blau lluminós, rivalitzant en bellesa, vam gaudir d'una passejada pel emblemàtic pont badaloní. Sarsanedas li va dedicar un dels seus últims poemes que allí és pot llegir i avui compartim. Bon passeig!
T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.
Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.
Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.
J. Sarsanedas
Foto: Fundaciómar.
Un poema molt bell. I si es llegeix al lloc on està imprès, el Pont del Petroli, encara més.
ResponEliminael cert és que vam encertar el dia. Va ser un passeig molt agradable i trobar-me amb el poema de Sarsanedas el va fer encara més interessant.
Eliminahola feia temps que ni navegava ni publicava ... ara sembla que hi torno poc a poc ....bon poema , bona tria
ResponEliminajo també tinc el blog molt abandonat, la peresa, afegit a circumstàncies personals que m'ha afectat molt, em tenen allunyada dels companys blogaires. Jo també espero tornar mica en mica a la normalitat.
EliminaUna abraçada, Elfree!
Preciós el pont i el poema...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un passeig que recomano. Encara que fa calor la brisa del mar el fa molt agradable.
EliminaPetonets!
Aquest "allò que no vindrà mai", per a mi fa referència a l'horitzó que mai s'aconsegueix.
ResponEliminaTu sempre veus més enllà, Helena, la teva visió poètica és remarcable.
Elimina