"PLENAVIDA!" de Jaume Vidal i Alcover
S'acosta l'estiu, les delicades flors del cirerer s'han transformat el roges i lluentes cireres. Un poema d'amor de l'escriptor manacorí.
Ja hem arribat al ple de les cireres!
A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l'horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.
Ai, amor!
Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d'hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.
Però s'han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d'absències,
s'han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d'ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, amor, que al meu hort de fulles verdes
ja hem arribat al ple de les cireres!
J. Vidal i Alcover
Bonic i melangiós.
ResponEliminaPerdoneu si contesto tard, però em costa escriure.
EliminaTu ho entens, però mica en mica tot va tornant a la normalitat.
Gràcies per les teves visites, Xavier
I ens farem unes boniques arracades, com quan érem infants...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
I tant, lluentes i vistoses, compartirem l'estiu amb tothom que en vegi!
EliminaPetonets, M.Roser
El ple de les cireres és una manera ben bonica de dir-ho... res tan temptador com les cireres...
ResponEliminaSi molt poètica, Vidal i Alcover va estar molt encertat. És un poema molt visual i esperançador.
EliminaAi, Amor, ja estem perduts a l'encís de les cireres !
ResponEliminaUn encert compartir-lo !
L'encís de la primavera, esclat de color que fruitarà a l'estiu. I per tot l'amor!
EliminaGràcies, Artur!
Preciós. Dit així resulta atractiu i tot.
ResponEliminaJo el trobo lluminós aquest poema.
EliminaEl final de la primavera i el principi de l'estiu, el temps de les cireres, el temps de la joventut.
ResponEliminaAi, Helena, tu sempre trobes simbolismes molt encertats. Em sorprens amb la teva agudesa.
Elimina