Un deliciós poema que pertany a "Pom de cançons", escrit entorn a l’any 1900 per un poeta que fou molt popular a la seva època i que convé recordar.
Lo taronger floreix,
tot ell és flaire;
la flor del taronger
perfuma l’aire.
Amb son preuat perfum
l’oreig s’adorna,
parteix ben lluny amb ell…
mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
Oh vida mia!,
baixem al jardí junts
al caure el dia.
Brandant lo taronger,
al vent s’inclina,
i una ruixada en cau
de tarongina.
Correm sota el brancall,
ma companyona,
i et teixirà la flor
blanca corona.
Correm, que el taronger
perfuma l’aire!
Correm… que el mes de maig
no dura gaire!
Apel·les Mestres
Aquarel·la: Lara Barco
Correm, corrrem, que la primavera sempre és efímera, i les flors i el maig... ja el tenim a mitges!
ResponEliminaPassa la primavera, passa el temps, passa la vida, però cal trobar un record, una il·lusió, un motiu perquè no passi en va.
Eliminasento l'olor se la tarongina
ResponEliminaDeliciosa, embriagadora!
EliminaMolt bé per recordar-lo, m'agrada ! :)
ResponEliminaM'agrada recordar-lo de tant en tant, són poemes molt tendres, una mica infantils, però jo els trobo deliciosos i em sap greu que quedin en l'oblit.
EliminaL'Apel·les Mestres, és un dels meus poetes preferits...Es nota que una ja té una edat!!!
ResponElimina"Una rosella i una espiga
van esclatar al mes de Maig;
la mateixa ombra les abriga,
reben del sol el mateix raig".
Petonets, Glòria.
Doncs a mi també se'm nota. Poca gent recorda el poeta, ni com a dibuixant. Una llàstima!
EliminaBonic poema, M. Roser, també és d'ell?
Petonets
El mes de maig, tan i tan curt!
ResponElimina31 dies. Se'ns fa curt perquè és un mes bondadós, amb llum i bones temperatures.
Eliminafaig tard, tic zero temps per navegar pels blogs ....gran poema!
ResponEliminaAi, Elfree, tu sempre tan enfeinada!
EliminaAgraeixo doblement la teva visita.
Una abraçada!