Encetem la tardor, li donem la benvinguda de la mà de Martí i Pol, que amb pocs i encertats versos ens anuncia el temps que comença.
Mandrosament els geranis
frueixen
l'últim sol de la tarda.
l'últim sol de la tarda.
Ja són lluny els xafogosos i dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i,
a poc a poc,
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.
Comença la tardor, temps de creixença.
M.Martí i Pol
Aquarel·la: Luis Cámara
Un poema preciós per començar la tardor, que és tan poètica...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Molt adequat, Martí i Pol té poemes per tot.
EliminaPetonets, M.Roser!
Anem creixent de tardor a tardor...
ResponEliminaPassa el temps, i amb el temps madurem, guanyem vivències, experiència...ens fem GRANS
EliminaD'en M. Martí Pol sempre tenim un poema adequat.
ResponEliminaI tant! Un poeta prolífic i polifacètic.
EliminaTan bell com la tardor quan comença, Glòria!
ResponEliminaLa tardor és una estació bellíssima estèticament. Quin esclat d'ocres, taronges, marrons, grocs, vermells...
Eliminaun plaer per a la vista!
Ja ha començat la tardor? No ho sembla pel temps, però esperem que com diu al poema, siga temps de creixença...
ResponEliminaLa tardor també és una mica boixa, com la primavera, però el que és evident és que els dies cada cop són més curts. La llum a la tardor és escassa.
EliminaPotser per això convida a aquest recolliment ens fa créixer...