El poeta dedica una elegia a la mort d'una fulla, ha complert el seu cicle vital, ve la tardor, el temps de la renovació. Un poema senzill i delicat que demostra la sensibilitat de Joan Oliver, una ploma en altres ocasions incisiva i sorneguera.
Reservo aquest lloc per a uns versos senzills i secrets
a la mort d’una fulla.
Invoco la pausa
de les ales segures del temps;
l’estranya celístia
que a penes esborra el camí,
els adéus de flongíssima veu,
la ruïna enfebrada del cor
i les ombres finals de la ment.
Planarà mortalment
un instant a mig aire potser,
tan sola i enterca;
lleugera com un pensament
sense rels ni desig.
Cap avall,
sota el cel,
la comuna infinita, massissa
que soterra -o el llamp que desterra!
. Pere Quart
Un poema d'una delicadesa i un dolor misteriós impactant.
ResponEliminaGràcies, Glòria, per la inspiració...
ResponEliminaSempre colpits, per les fulles que moren.
Tan bellament que, davant dels ulls,
quietes o en ple vol,
ens dibuixen poemes.
No sembla pas un poema d'en Pere Quart, ell que sol ser tan irònic...Jo conec molt la seva neta, que és molt amiga de la meva neboda!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Això: "lleugera com un pensament/ sense rels ni desig" fa pensar molt. Quan mors deixes de tenir ni arrelament ni projecció.
ResponEliminaUn petit instant, que el poema fa gran.
ResponElimina