Crit de flama, clam de vent,
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga
d’albes, vol, música, rima
tàcita d’estrèpits, llum,
ira de l’oratge, prima,
joc i cursa que es consum...
Illa dels Amants: somrís
d’aus incertes, paradís.
en la finestra poruga,
de ben de matí, quan sent
el tremolor de la fuga
d’albes, vol, música, rima
tàcita d’estrèpits, llum,
ira de l’oratge, prima,
joc i cursa que es consum...
Illa dels Amants: somrís
d’aus incertes, paradís.
B. Rosselló Pòrcel
quina conjunció més bonica de poesia i imatge...
ResponEliminaReconec que tant la fotografia com el poema són molt bonics. Quan una depèn de la xarxa per cerca imatges està una mica limitada...no com tu, Fanalet, que ets magnífica fotògrafa i poeta!
EliminaSí que és una imatge bonica per acompanyar el poema.
ResponEliminaVaig estar de sort! A vegades costa molt trobar imatges que "lliguin" amb el poema.
EliminaÉs com un apoteosi, que poema...
ResponEliminaDarrerament, poses unes imatges molt boniques...
Petonets, Glòria.
Gràcies, Roser. En segons quins poemes costa trobar la imatge adient, una té una idea però que estigui a la xarxa ja és més complicat.
Eliminaon és aquesta illa?
ResponEliminaJa m'agradaria saber-ho!
EliminaImagino que cada persona ha de buscar el seu camí per arribar-hi.
Preciós
ResponEliminaGràcies, bonica! :)
Elimina