divendres, 20 de desembre del 2013

" CAMINO ARA " de Clementina Arderiu

Una mirada barreja de passió i serenitat, camí del sol ponent.


Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em podrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.

I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.

                                 C. Arderiu

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

10 comentaris:

  1. Xelo IProu20 de desembre del 2013, a les 8:50

    fa poc en les terres de l'Ebre vaig aconseguir una antologia poètica de Clementina Arderiu i no veges com estic gaudint

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de desembre del 2013, a les 12:57

      Té una poesia que sembla senzilla, però està molt treballada, molt polida. Dóna gust de llegir!

      Elimina
  2. Helena Bonals20 de desembre del 2013, a les 12:44

    Els tres darrers versos! La poetessa ha donat la seva flor a la vida, i ara sent que una vareta màgica li desperta el so dels poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de desembre del 2013, a les 13:00

      Si, Helena, és cert, està molt ben resumit. Aquesta sensació també la sento jo moltes vegades: la poesia ens insufla nova vida, nova il·lusió.

      Elimina
  3. Relatus20 de desembre del 2013, a les 22:50

    Deliciós poema. Diuen que l'obra de l'autora va quedar eclipsada per la del marit. Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de desembre del 2013, a les 13:06

      Admiro a Carles Riba, però la seva poesia és massa hermètica per mi. En canvi amb la de Clementina m'identifico moltes vegades. Has llegit "Contraclaror" de M.M.Marçal? Explica molt bé la vida i l'obra de l'Arderiu.

      Elimina
  4. M. Roser20 de desembre del 2013, a les 23:07

    M'agrada això de caminar cara al sol ponent, sembla que el temps passa més a poc a poc...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de desembre del 2013, a les 13:07

      Poc a poc, però passa, M. Roser. I que per molts anys!
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. Joan Abellaneda22 de desembre del 2013, a les 10:58

    bon nadal,glòria i feliç any nou. Gràcies pels teus suggeriments de bona poesia
    fins aviat, records ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog22 de desembre del 2013, a les 13:10

      Gràcies, Joan. Jo també us desitjo el millor per 2014!
      Fins aviat i una forta abraçada!
      :D

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)