Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l’instin,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà
perquè la pena,
és massa fonda avui,
per a arrencar-la
estella a estella.
Però, tot està a punt:
l'artèria oberta;
les mans enceses; el cos
tens i expectant...
i tot és tan a punt,
que la sang se'm clivella!
C. Sànchez Cutilla
"Llibre d'amic e amada"
M'ha agradat molt...sobretot l'estrofa:
ResponEliminaNo sé si ploraré demà
perquè la pena,
és massa fonda avui,
per a arrencar-la
estella a estella.
un petó i gràcies per compartir!
Quin dolor tan profund demostra aquesta estrofa...
EliminaGràcies a tu per la teva assídua companyia!
Petons.
Llençar els somnis em sembla una coa molt trista...
ResponEliminaI el poema preciós, jo també m'he fixat en l'estrofa que copia la Núria...
És un poema trist. Amb molta força.
EliminaUna abraçada, Carme!
Holla,
ResponEliminaI am Brazilian ( Brazil )
I have a blog.
Please, you can now follow-me this blog.
Welcome to my blog.
I am happy
HERE
www.josemariacosta.com
!
EliminaUn poema preciós, i Carmelina, una escriptora massa poc reconeguda, tan bé com escriu.
ResponEliminaCarmelina escriu molt bé. Sovint es troben escriptores amb una poesia important i que no són conegudes ni reconegudes. Una pena...
EliminaI mi també m'ha agradat molt l'estrofa que esmenten la Núria i la Carme...un bonic poema d'amor i jo tampoc coneixia la poetessa...
ResponEliminaPetonets.
Poc coneguda i magnífica poeta. Val la pena anar-la coneixent.
EliminaPetonets!