Blanca...bruna
i fina
com
un pa de mel
més
que una amoreta collida al carrer
la
seva geniva floria de sang
verge
i desvestida
joliu
dolençant
camisa
de seda com la lluna al ple
la
rosa vermella floria també:
Si
ahir era poncella ara es mon tresor
-com
la satalia cada pit rodó.
Joan
Salvat Papasseit
La
rosa als llavis
quanta dolçor! Un petó, bonica!
ResponEliminaÉs un amor molt tendre, molt dolç.
EliminaPetons!
Sempre m'enamora JSP!
ResponEliminaÉs que té una poesia per enamorar, sobre tot "La rosa als llavis", tan sensual...
EliminaMmmmm i jo que faria un mos en aquest pa de mel!
ResponEliminaAi, que llaminer...
Elimina;D
Molt romàntic, tot i que i veig una mica de sentit de possessió, i això que jo no guipo un ruc a set passes...
ResponEliminaPetonets.
Si?, ai, no sé, jo m'imagino que la sent seva perquè ella
Eliminase l'hi ha entregat, però no em sembla que pensi que li pertany...
Vaja, això és el que crec jo.
Petonets!