A
Layret, 30 novembre 1920
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!
Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai!, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!
Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!
Ai!, com sagnava la nit!
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!
Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai!, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!
Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!
Ai!, com sagnava la nit!
M. Mercè Marçal
M'encanta la poesia de la Maria Mercè Marçal! Gràcies, bonica!
ResponEliminaÉs una poeta genial, tota la seva obra és magnífica.
EliminaGràcies a tu, Núria!
Avui no només m'has donat, com acostumes, una lliçó poètica, si no que hi has afegit una lliçó magistral d'història que desconeixia. Gràcies i que tinguis un bon dia!
ResponEliminaLayret era honest i valent i convé que tothom el conegui i el recordi. S'ho va guanyar.
EliminaGràcies a tu per seguir el bloc i pels teus comentaris.
Bon cap de setmana, Porquet!
Bon recordatori! saps que hi ha una escola d'adults a Barcelona que porta el nom de Francesc Layret? la gran Marçal! preciós recordatori!
ResponEliminaabraçades!
Si precisament dissabte passat, a la trobada, vam passar pel davant.
EliminaVa ser un gran home hi convé recordar-lo!
Una abraçada, Elfree!
Un poema molt reivindicatiu amb molta força...Sembla fet exprés perquè la canti la Teresa Rebull amb la seva veu tan personal...
ResponEliminaPetonets.
Tens raó, la Teresa Rebull canta molt bé aquest poema de la Marçal dedicat a aquest gran home que va lluitar i morir per la justícia social.
EliminaPetonets!