Grans poetes, grans poemes.
Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
Si noia, amb aquest post m'he fet uns embolics, de posar i treure i duplicar, que és massa. Jo també trobo molt encertat tant el poema, com el disseny. Sembla una ceràmica, oi?
He ballat i quan hi ha ocasió, m'hi poso. M'agrada molt! però no sé comptar. Quan entra gent a la rotllana, sembla que es trenca però es refà desseguida. Perquè no fem igual, en política?
Ooooh! que bonic! No l'havia vist mai.
ResponEliminaEl vaig veure quan se't va escapar el post abans d'hora i ja frisava per a poder llegir-lo bé.
Una bona interpretació i un bon disseny per a aquest poema.
Si noia, amb aquest post m'he fet uns embolics, de posar i treure i duplicar, que és massa.
EliminaJo també trobo molt encertat tant el poema, com el disseny. Sembla una ceràmica, oi?
Una bona rotllana!
ResponEliminaFa molt temps que no ballo sardanes. Ansia! cridava el meu pare mentre ballàvem. Bonic poema.
Ah, tan bonic que és ballar sardanes, i més en família. Jo també fa temps de no en ballo, ara ja no saltaria com abans, però. Ai!(sospir)
EliminaJo també he estat molt sardanista...La sardana és un ball molt democràtic!!!
ResponEliminaPetonets puntejats.
I les sabies contar?
EliminaJo quan sento una sardana se'm posa carn de gallina.
Petonets!
He ballat i quan hi ha ocasió, m'hi poso. M'agrada molt! però no sé comptar. Quan entra gent a la rotllana, sembla que es trenca però es refà desseguida. Perquè no fem igual, en política?
ResponEliminaSospir.
Ai, si, nena, per això és una dansa de germanor,que acull a tot el qui vol entrar.
EliminaLa política és més aviat un ball de bastons.