dilluns, 3 de desembre del 2012


XIRINACS. Comentaris a "LA SARDANA"

8 comentaris:

  1. Ooooh! que bonic! No l'havia vist mai.

    El vaig veure quan se't va escapar el post abans d'hora i ja frisava per a poder llegir-lo bé.

    Una bona interpretació i un bon disseny per a aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, amb aquest post m'he fet uns embolics, de posar i treure i duplicar, que és massa.
      Jo també trobo molt encertat tant el poema, com el disseny. Sembla una ceràmica, oi?

      Elimina
  2. Una bona rotllana!

    Fa molt temps que no ballo sardanes. Ansia! cridava el meu pare mentre ballàvem. Bonic poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, tan bonic que és ballar sardanes, i més en família. Jo també fa temps de no en ballo, ara ja no saltaria com abans, però. Ai!(sospir)

      Elimina
  3. Jo també he estat molt sardanista...La sardana és un ball molt democràtic!!!
    Petonets puntejats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les sabies contar?
      Jo quan sento una sardana se'm posa carn de gallina.
      Petonets!

      Elimina
  4. He ballat i quan hi ha ocasió, m'hi poso. M'agrada molt! però no sé comptar. Quan entra gent a la rotllana, sembla que es trenca però es refà desseguida. Perquè no fem igual, en política?

    Sospir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si, nena, per això és una dansa de germanor,que acull a tot el qui vol entrar.
      La política és més aviat un ball de bastons.

      Elimina