Tornes
ja en nostra sang a ser com eres,
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.
Van
recobrant el gust de les dreceres
els nostres peus amargs. El
branc florit
s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
Pertot
desperten relles i fogueres.
Els
rems, la pau, les roques poderoses,
els infants amb què et salves
i vesteixes,
et reprenen. Oferts, som veritat.
Mare
enmig de les tombes precioses,
tu ens anomenes un per un i ens
deixes
la llengua plena del teu nom daurat.
Joan
Fuster
Quina força!
ResponEliminano l'havia llegit i m'ha agradat molt.
És un poema amb molta força, com tu dius. Esperem no defallir a l'hora de defensar-la.
EliminaFuster sempre tan viu i lluitador!!! Gràcies, un plaer recordar-lo
ResponEliminaUn gran poeta que convé anar rellegint!
EliminaGràcies per la visita i el comentari,Joana!
la llengua plena del teu nom daurat .....així sia per sempre...bon dia i bon demà!
ResponEliminaConfiem que el demà sigui bo, perquè alguns ja procuren de fer-lo dolent.
EliminaLa pàtria sempre serà una mare estimada...un sonet reivindicatiu.
ResponEliminaBona nit.
És que ara convé reivindicar, tot i que no sé si algú ens escolta. Haurem de cridar més fort, potser.
EliminaPetons!