Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrere veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
enrere veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl·lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.
J. Vinyoli
M'agrada el temps de fred, m'agrada en Vinyoli i em meravellen imatges tan ben trobades com aquest "garfint l'espai" en aquest paisatge tan especial.
ResponEliminaCertament Vinyoli va servir unes imatges tan gràfiques que talment es visualitzen les seves metàfores.
EliminaBona nit, Quadern!
M'agrada aquest acomiadament de la tardor i la benvinguda a l'hivern...A mi també m'agrada el fred...
ResponEliminaEl fred no em desagrada a mi tampoc. L'únic que em costa suportar de l'hivern és la manca de llum.
EliminaPetonets!