dimarts, 18 de desembre del 2012

" RAMBLA VELLA " de Miquel dels Sants Oliver

Evocació de la Rambla Vella de Palma de Mallorca, que el poeta ens presenta  tranquil·la i silenciosa... El passeig, que segueix present en la vida de la ciutat, ha canviat molt, moltíssim...


Passeig melancòlic, llarg passeig amic,
com una avinguda de dibuix antic,
com una alameda de litografia,
plena de silencis i de poesia,
plena de pedrissos i de soledat ...
Ja passa una vella, ja passa un soldat.

Els arbres segueixen el llit d'un torrent
vorejat de tàpies i hortes de convent:
Oh, passeig benigne per llegir el diari,
per resar les hores amb un breviari,
per fondre en ensomnis i meditació
o fer una admirable bona digestió,
tot sentint que toquen vespres o maitines,
així les Tereses com les Caputxines!
 
                    Miquel dels Sants Oliver

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas18 de desembre del 2012, a les 0:27

    Les Rambles sempre són maques, en versió antiga i també en versió moderna. I el poema també, és com un dibuix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2012, a les 1:11

      Penso que d'aquell passeig tranquil que descriu el poema ja no pot quedar res. Amb la gentada que deu passar, turistes inclosos deu de ser d'allò més animat i bulliciós.

      Elimina
  2. Quadern de mots18 de desembre del 2012, a les 6:01

    Crec que la majoria de Rambles dels pobles i ciutats han canviat, han perdut una mica aquella essència original de passeig tranquil, segurament, per la pèrdua, en la majoria de casos, dels arbres. Guanya el ciment. Una llàstima. Bonic poema, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2012, a les 23:10

      Quan passejo per la Rambla de Barcelona em sento absolutament empipada al veure com a degenerat un passeig que anys enrere era populós i animat, però alhora agradable. Ara, tot i que conserva els arbres, és una Babel de gent amunt i avall, parades de llaminadures, trilers i pispes. :(

      Elimina
  3. El porquet18 de desembre del 2012, a les 12:01

    Si la foto ja dona una idea de com ha canviat... les paraules ja ho deixen claríssim... Irreconeixible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2012, a les 23:15

      No sé com està en l'actualitat aquesta Rambla, però m'imagino que, com a tots els llocs de turisme: plena de guiris i xivarri.Res a veure amb el passeig melancòlic que descriu el poeta.

      Elimina
  4. M. Roser18 de desembre del 2012, a les 21:15

    Realment és una rambla preciosa, amb aquests arbres tan ufanosos...Si tanco els ulls i m'imagino que estic passejant m'envaeix una gran tranquil·litat...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 de desembre del 2012, a les 23:23

      Amb la imaginació ens podem situar en aquesta Rambla vuitcentista que encanta al poeta, però actualment el passeig deu haver canviat molt.
      Petonets

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)