Vora del foc s'escalfaven,
un vespre a encesa de llums,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...
-Ai!, tot baix digué la jove
i la vella: -Ai, bon Jesús!
-Què teniu, ara padrina?
-Filla meva, què tens tu?
Cap d'elles tornà resposta,
però pensaren al punt:
-Si ho sabíeu, padrineta!
-Si ho sabies, joventut!
M. Costa i Llobera
Aquests poemes són, com molt bé dius, deliciosos, sempre et quedes amb un somriure després de llegir-los.
ResponEliminaSi, de tant en tant venen de gust llegir aquest poemes, oi?
EliminaI després somriure...