Adonde el viento, impávido, subleva
torres de luz contra la sangre mía,
tú, billete, flor nueva,
cortada en los balcones del tranvía.
Huyes, directa, rectamente liso,
en tu pétalo un nombre y un encuentro
latentes, a ese centro
cerrado y por cortar del compromiso.
Y no arde en ti la rosa, ni en ti priva
el finado clavel, si la violeta
contemporánea, viva,
del libro que viaja en la chaqueta.
torres de luz contra la sangre mía,
tú, billete, flor nueva,
cortada en los balcones del tranvía.
Huyes, directa, rectamente liso,
en tu pétalo un nombre y un encuentro
latentes, a ese centro
cerrado y por cortar del compromiso.
Y no arde en ti la rosa, ni en ti priva
el finado clavel, si la violeta
contemporánea, viva,
del libro que viaja en la chaqueta.
Rafael Alberti
Hola, Glòria. Caram, devem tenir afinitats. Ho dic pel poema d'ahir, tan bonic, que sempre cantem a casa. I avui poso un fragment del conte "Aura", de Carlos Fuentes, peça ideal per aprendre a escriure bé i amb economia de paraules. Dir molt i ben resumit.
ResponEliminaEls grans escriptors treuen bon partit de tot, com ara l'Alberti que ens presentes.
Salutacions.
Hola, Olga, en aquest bloc penjo cada dia un poema i el de ahir va ser fàcil de triar. I a demés és tan bonic...
EliminaAra vinc a casa teva a aprendre del Carlos Fuentes, que això d'escriure m'agrada molt, però fer-ho bé és complicat!
Gràcies pel comentari. T'admiro com escriptora i poeta i per mi és un honor la teva visita.
Salutacions!
És ben curiós, els bons poetes troben l'excusa en qualsevol objecte, per desgranar els seus versos...
ResponEliminaPerò aquest bitllet sembla que és company de butxaca d'un llibre, que guarda algun secret floral...
Petons.
D'Alberti no conec gaire més que "Marinero en tierra", i aquest poema el vaig trobar diferent. Inspirar-se en un bitllet de tramvia és ben original!
EliminaPetonets!