Ho sap
tothom, i és profecia.
La meva mare ho
va dir un dia
Quan m'acotxava
amb blats lleugers;
Enllà del somni
ho repetia
L'aigua dels
astres mitjancers
I els vidres
balbs d'una establia
Tota d'arrels,
al fosc d'un prat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Els nois que
ronden per les cales
Hi cullen
plomes per les ales
I algues de
sol, i amb veu d'albat,
Criden per
l'ull de les escales
Que a cal
fuster hi ha novetat.
Els qui
ballaven per les sales
Surten i
guaiten, des del moll,
Un estel nou
que passa el coll.
El coraller ho
sap pel pirata
Que amaga els
tints en bucs d'escata
Quan crema
l'arbre dels escrits;
Al capità d'una
fragata
Li ho diu la
rosa de les nits.
L'or i l'escuma
d'una mata
Clamen,
somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi
ha novetat.
El plor dels
rics salpa pels aires,
I les rialles
dels captaires
Solquen els
glaços del teulat.
Un pastor ho
conta als vinyataires:
A cal fuster hi
ha novetat.
El roc dels
cims escampa flaires,
I al Port
mateix, amb roig roent,
Pinten,
pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema
paperassa
Dels anys
revolts, a un cap de plaça,
I el mestre
d'aixa riu tot sol.
El fum dels
recs ja no escridassa
I els pescadors
faran un bol,
Tot és silenci
al ras de raça
Quan els ho
diu l'autoritat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Els de la Vall
i els de Colera
Salten
contents, a llur manera,
I els de la
Selva s'han mudat;
Amb flors de
fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi
ha novetat.
De Pau i
Palau-saverdera
Porten les mels
de llur cinglera
I omplen els
dolls de vi moscat.
Els de Banyuls
i els de Portvendres
Entren amb
llanes de mars tendres
I un raig de
mots de bon copsar
Pels qui, entre
vents, saben comprendre's.
Els traginers
de Perpinyà,
Amb sang
barrada en drap de cendres,
Clamen dels
dalts del pic nevat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Res no s'acaba
i tot comença.
Vénen mecànics
de remença
Amb olis nous
de llibertat;
Una Veu canta
en recompensa:
Que a cal
fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a
la Provença
Qui mor no mor,
si el son és clar
Quan neix la
llum en el quintar.
La gent
s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien
la ventura,
Les Illes
porten el saïm,
I els de
l'Urgell, farina pura:
Qui res no té,
clarors dels cim.
La fe que bull
no té captura
I no es fa el
Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi
ja novetat.
J.V. Foix
FELIÇ NADAL A TOTHOM!!!
Des de molt a prop del lloc on Foix descriu aquest pessebre et desitjo Bon Nadal!
ResponEliminaUn lloc meravellós, sens dubte, per les fotos que comparteixes en els teus posts.
EliminaBON NADAL, Pais. I una forta abraçada!
Bon Nadal!!!
ResponEliminaIgualment!
EliminaDe tot cor FELICES FESTES DE NADAL, Quadern!
Preciós el poema d'en Foix...Potser si ho sap tothom, el món serà més habitable encara que sigui per un dia...
ResponEliminaBon Nadal.
Tothom ho sap, però costa d'en recordar-se'n dels bons propòsits d'aquestes diades la resta del any.
EliminaBON NADAL!
Quin poema, Glôria!
ResponEliminaAra et buscava un enllaç perquè poguessi escoltar-lo cantat per en Josep Tero, és una meravella, però no sé trobar-lo.
Que tinguis molt bones festes, i que t'arrib una abraçada ben i ben gran!
Avui era molt clar el poema que "tocava", Fanalet.
EliminaMOLT BONES FESTES, preciosa, i una forta i sincera abraçada!
No es fa el pa sense el llevat... Preciós.
ResponEliminaUna gran abraçada des de l'Urgell.
Gràcies, Cantireta!
EliminaDes de Pineda de Mar, on faig de cangur uns dies, rep també una forta abraçada.
Saps ? de jovenet hi anava a comprar tofes a can FoiX , em quedava molt aprop de l'Internat on em varen tancar per rebel i per hiperactiu. Els Diumenges m'anava a comprar alguna llaminadura i de pas el Mestre em picava l'ullet perqué li ensenyés "Les poesies" que havia escrit. Ell s'ho llegia amb posat greu i em deia , aquesta canta be , aquesta no gaire.. De vegades no em cobrava les tofes i em regalava caramels...Volia dir que li havia agradat el que avia escrit , jo tenia 14 anys...
ResponEliminaQue fort!. M'estàs diem que el Mestre et llegía i valorava les poesies! I et regalava les tofes... Jo que feia a en Foix seriot i una mica tibat...
EliminaQuantes vivencies deus tenir! N'hauries de fer un llibre, Miquel, segur que sería molt interesant.