dilluns, 3 de desembre de 2012

"LA SARDANA" de Lluís Maria Xirinacs

L'Elfreeland ens fa memòria de la vaga de fam que fa anys va iniciar Xirinacs. Un bon dia per recordar-lo amb un poema.


Rodona, sense presidències,
sense darrers llocs.
Tancada, comunitària,
íntima.
Oberta a tots els qui hi vulguin entrar,
sempre creixent.
Rigorosa, amb una llei íntima,
tot comptat i amidat.
Assenyada al principi,
amb serenor i mesura.
Arrauxada al final,
folla i disbauxada.
Inspirada per un mestre que no es veu,
que no balla, que no vol lluir-se.
Animada, per una cobla enlairada
que no està de festa sinó de servei.
Festiva, per tot un poble
que dansa joiós.
Delicada, els peus de puntetes,
els dits enllaçats.
Dona i home, dona i home
ambdós iguals sense privilegis.
Al cor dels pobles i ciutats,
al bell mig de la plaça major.
Així vull que sigui la meva pàtria.
Així somnio la companyonia universal de tots els homes.

                               Lluís Maria Xirinacs


Disseny imatge: Montserrat Jornet

4 comentaris:

  1. Doncs té tota la raó, la sardana inclou tants símbols! I n´hi ha que no n´aprenen, no de ballar-la, sinó d´entendre-la.

    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
  2. Ballar-la és senzill, si se'n vol aprendre. I per entendre-la també se'n han de tenir ganes. Però no se jo si tothom ho vol fer...

    ResponElimina
  3. No la coneixia. Aprofitaré la trobada de poesia als jardins de la parròquia de Tona el 21 de julio de 2019, per recitar-la en pùblic.

    ResponElimina