-Quina
aigua
més clara,
més neta,
pare,
mareta!
I com s'hi mira
la lluna,
pare,
mareta!
-I com s'hi miren
les bogues,
nina,
nineta!
-I com s'hi miren
els joncs,
i com s'hi miren
les canyes!
-I com s'hi miren
els oms,
i com s'hi miren
els saules!
Quina aigua
més clara,
més neta,
nina,
nineta!
més clara,
més neta,
pare,
mareta!
I com s'hi mira
la lluna,
pare,
mareta!
-I com s'hi miren
les bogues,
nina,
nineta!
-I com s'hi miren
els joncs,
i com s'hi miren
les canyes!
-I com s'hi miren
els oms,
i com s'hi miren
els saules!
Quina aigua
més clara,
més neta,
nina,
nineta!
Joan Llacuna
"L'aurora de l'Argall"
Dolcíssim!
ResponEliminaDolcet i tendre, una llaminadura de poema!
EliminaQuina delícia, veure com creixen els nens i com van descobrint el món que tu ja coneixes més que sobradament, de vegades amargament; per això és meravellós poder redescobrir-lo amb els seus ulls.
ResponEliminaAquestes vivències que comparteixen pares i fills són uns dels records més bonics que es poden tenir, descobrir junts els arbres, la lluna, el riu de nit...
EliminaM'agrada molt, són com petites gotes que regalimen avall resseguint el camí del poema.
ResponEliminaSi, és un poema que llisca, i amara al lector de sensacions de tendresa...
EliminaÉs bonic. Fresc i alegre!
ResponEliminaSembla infantil i senzill , però quan el llegeixes et queda un somriure als llavis, oi Porquet?
EliminaMolt dolcet, com un amor petitet... m'agrada molt la relació entre la primera i l'última estrofa...
ResponEliminaPetonets reflectits en aquesta aigua tan neta.
Dubtava de posar-lo al bloc, però tot i sent un poema sense gaire complicació literària et deixa un bon gustet de boca molt agradable. Com un caramel.
EliminaDescobrir i meravellar-se, fer-se gran, savi. Emmirallar-s'hi, també.
ResponEliminaUn somriure.
Descobrir el món de la mà d'uns pares que t'estimen és el millor llegat.
Elimina:)