Aquesta gent tan ufana.
I superba. Un altre juny.
Alerta! Muntanya i plana.
L’enemic. Posem-lo lluny.
Ens volen fer patir gana.
Bon cop de falç! Alço el puny.
Sí. La terra catalana.
L’ensenya. I el cop retruny.
Au, defensors de la terra!
Com seguem el blat. Bon cop
de falç! Volen fer la guerra.
Esmolem eines. El roc.
Tornarà a ser rica i plena.
Segadors, seguem cadena.
Joan Brossa
Ais... continuem sent botiflers, crec. Mos falta rauxa, mos sobra seny.
ResponEliminaUn petó tristoi.
Ja ho vaig dir: O sobren botiflers o falta rauxa.
EliminaI ara a veure que pensen fer.
M'agrada en Brossa i aquesta "versió" dels "Segadors"
ResponEliminaLa trobada amb ruta poètica va ser sensacional.
Gràcies Glòria
B7s
PS: Temps al temps Cantireta, que les coses no surten de la nit al dia.
Petons
No coneixia aquest poema fins ahir. I m'ha semblat un moment oportú per compartir-lo.
EliminaJo també ho vaig passar MOLT BÉ a la trobada d'ahir. Ho haurem de repetir!
Em sembla que la Cantireta i jo som una mica impacients, tan de bo tinguis raó, Miquel!
Una abraçada!
Potser cal seguir segant del dret i del revès.
ResponEliminaQuin remei! Però pensava que els segadors érem més colla...
EliminaSense treure-li mèrit,(pobre de mi) però en Brossa no és dels que em transmet gaire coses...En aquest cas el poema és addient per l'ocasió.
ResponEliminaPetonets.
El poema em va semblar molt oportú, per la passejada del dissabte i pel moment que vivim.
EliminaMolts petons!
Llastima haver-me perdut la teva veu recitant! a veure si a la propera! abraçades!
ResponEliminaHa,ha, jo vaig llegir-ne un parell de Salvat Pappaseit i un de Verdaguer. Em va saber greu que no vinguessis!
EliminaUna abraçada!