No
plore. Cante!
Cante
per un
de
qui no se'n recorda
quasi
ningú.
Per
una agulla enfile
tota
la llum.
I
esgarrons cusc, adobe,
a
tots per un.
Si
em pregunten, jo cante.
El
cor és mut
després
de l'aigua amarga
que
s'ha begut.
Però
les mans treballen,
i,
resolut,
obri
camí el coratge
per
tots: per un.
Matilde Llòria
és preciós!!!
ResponEliminaTé molta força, oi?
Eliminafeia dies que no venia, pero com que no m'en vull perdre res..ho he repasat tot
ResponEliminam'en vaig amb la pell plena de sentiments i el cor enxemplat
un petó molt gran, Gloria
Ja et trobava a faltar! ;)
EliminaM'alegra la teva visita, com sempre.
Molts petons!
Jo també el trobo preciós!!!!!
ResponEliminaGràcies per la descoberta!
Sempre dic que és troben bons poetes que no són gens anomenats i que val la pena llegir.
EliminaGràcies a tu, Fanalet!
Malgrat les penúries que vivim haurem de seguir cantant!
ResponEliminaPersonalment cantar és una de les coses que més l'alleugen, sobre tot si estic enfurismada (emprenyada, vull dir). Em desfogo cantant. Jo penso que potser és l'equivalent de cridar, però de manera més civilitzada(?)
EliminaCantarem, doncs, encara que hi deixem la veu! És molt i molt bo. Que tinguis un bon cap de setmana ple de cant :))
ResponEliminaQui canta el seu mal espanta. A mi em funciona.
EliminaQue bé que t'hagi agradat el poema, Sílvia, estic contenta.
Bon diumenge!
No la coneixia, però és ben original...Ella canta, no importa a qui, ni les contrarietats, ella canta...
ResponEliminaDiuen qui canta tot el dia, té cent anys d'alegria.
Petonets.
Aquesta no la sabia. Jo des de que no em fan enfadar no canto gaire. Ho tornaré a fer (a cantar, vull dir) que l'alegria sempre va bé de tenir!
EliminaMolts petons!
Qui cus
ResponEliminafa ferides,
feredat d'agulla
trepant,
però enllaça
carn amb carn.
I la cura.
Petons.
OOOh!
EliminaHo posaré al bloc!
Petonets.