Ets eixida del son com el mar. Tota humida,
somriu encar la boca als somnis, dolçament.
Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'argent
de la lluna, entre l'aigua adormida.
Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;
té perfums d'aquell mar ta delicada argila;
i dus una gran perla pàl.lida sota els rulls,
ondulats com una alga tranquil.la.
Marià
Manent
Pintura: Janos Vaszary
Pintura: Janos Vaszary
Que dolç i que bonic!
ResponEliminaSi, oi?
EliminaÉs el poema d'una enamorat MOLT enamorat!
Un amor molt terrenal... I humit ;)
ResponEliminaPetons.
Ja ho solen ser d'humits els amors terrenals, no?
EliminaAi, que n'ets de trapella! :D
Ai, el que fa l'amor...
ResponEliminaSi fa tornar poetes al que no ho són, imagina com ha d'inspirar als que són ja bons poetes!
EliminaSento haberme saltat alguns posts, se'm va espatllar l'ordinador...
ResponElimina"Una llum de Maragda mig emboira els teus ulls". Li diu unes floretes molt boniques a l'estimada...
Petonets.
Ja et trobava a faltar, jo!
EliminaÉs el que fa tenir un enamorat poeta, que et diu cosetes molt boniques :)
Petonets!