Comença l'octubre, un octubre que s'anuncia no tant bucòlic com el descriu el poeta...
Ah!...l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
comença com un gran ressecament
i les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
la fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
les fredes transparències dels oreigs
i els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
s'agita repoblada la ciutat,
i va escampant-se per carrers i places
fum olorós del fruit d'hivern torrat.
Joan Maragall
Aquest octubre ha començat plorant llàgrimes d'impotència sobre el nostre país...
ResponEliminaPetonets.
Estem vivint coses que no m'imaginava veure. Ràbia i impotència i un immens orgull pel comportament de la nostra gent. Gent valenta, noble i compromesa
EliminaParla molt de l'hivern, però tot just és tardor!
ResponEliminaPotser si, actualment la tardor i la primavera són estacions que semblen més curtes que les altres, encara dura el bon temps però els dies ja curtegen.
EliminaQue quan caiguin les fulles desapareguin per sempre els nostres enemics!!
ResponEliminaTant de bo fos una cosa tan ràpida. Ja m'agradaria, ja!
Eliminaarribo tard perquè entre tantes coses que estant passant no tinc temps de navegar ....gran poeta nostre ! gràcies Glòria!
ResponEliminaHo entenc, darrerament jo tampoc bloguejo massa, estem vivint uns moments transcendentals.
EliminaEnguany hi ha un neguit en l'ambient que no ens deixa gaudir del començament deliciós de la tardor.
ResponEliminaLa tardor arriba amb calor i l'ambient també està caldejat. Dies en que tots estem pendents de les noticies, dels esdeveniments.
EliminaUna abraçada.