Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
qui no t’ha vist,
per ell só trist!
Pere Talrich
Pintura: "Nit estrellada" V. Van Gogh
És preciós. M'ha encantat... d'alguna forma m'ha recordat les nits d'estiu al poble.
ResponEliminaSi la Catalunya del nord hagués tingut més gent com ell potser les coses haguessin anat un xic diferents...
Si que és bonic, aquestes nits amb el cel atapeït d'estels. Quina bellesa!
EliminaI, com tu dius, segur que si a Catalunya hi hagués més gent com ell, que estimes al seu país amb tanta intensitat, les coses anirien d'altra manera, Porquet, abans i ara.
Quina combinació tan bonica la imatge amb el poema! :-)
ResponEliminaCelebro que t'agradi, Assumpta, realment el poema és bonic i la imatge preciosa.
EliminaAh, i aprofito per desitjar-te que hagis passat un feliç dia del teu sant!
Petonets. :)
Les nits totes són boniques, siguin serenes, estelades, amoroses, amb núvols... I fan de bon viure, sobretot si són les nits de la nostre terra! Aquesta del poema és una nit preciosa i molt ben acompanyada per la de V. Van Gogh...
ResponEliminaPetons de bona nit.
És cert, es un poema en el que s'exalta la bellesa de les nits de la Catalunya Nord, per un poeta enamorat de la seva terra, que és la nostra.
EliminaMolts petons, Roser!