"CASA PAGESA" de Maria Antónia Salvà

Visió idíl·lica d'una casa de pagès mallorquina, senzilla i acollidora, en la ploma de Maria Antònia Salvà, sempre descriptiva de la vida i el paisatge camperols dela seva Mallorca natal.

Volguda casa pagesa

plaent com una escomesa,

oberta com una mà,

com una mà sempre estesa

que convida a reposar.

Com l’herba de foravila,

ets l’amor del solellet.

Tens una jove pubila,

i una padrina que fila,

i aigua que apaga la set.

Ta xalesta emparralada

acull tothom, amatent;

tens per tots bona arribada,

i una cadira cordada

on passar-se el cansament.

Tens davant una perera

rica d’esplets exquisits,

i al costat una figuera

que revolten per Sant Pere

els infants enllepolits.

Filats fusada a fusada

tens dins la caixa tancada

llençols nets, de bona olor

–la que els dóna la bugada

quan els pren la morenor–.

Tens estormies de figues,

tens pa damunt el raol,

tens oronelles amigues,

i ets rossa com les espigues

granades al bes del sol.

I com joia heretada

del bon temps de l’avior,

una estrella mostrejada

ta paret blanca forada

i a ta llar dóna claror.

Benhaja ta senzillesa

i aqueix noble confiar

que em té l’ànima corpresa,

volguda casa pagesa,

oberta com una mà!

             Maria Antònia Salvà




Pintura: M.Furió