Sempre desitjant un amor que no aconsegueix, els poemes de Rosa Leveroni desprenen una dolça tristesa, que arriba fàcilment a la sensibilitat de qui els llegeix.
Rosa
encesa del desig,
com m'esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l'amat!
Sols tinc la mar per companya;
ella bé prou que em somriu
dins la cala arredossada.
Em somriuen els estels
i la lluna niquelada,
el campanar cimejant
i la vela ben inflada,
i la gavina en ple vol
i el peix fugint de la xarxa...
Rosa encesa del desig:
com m'esgarrinxes els llavis!
Si sóc tan lluny de l'amat
res dintre meu ja no canta.
Rosa Leveroni
com m'esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l'amat!
Sols tinc la mar per companya;
ella bé prou que em somriu
dins la cala arredossada.
Em somriuen els estels
i la lluna niquelada,
el campanar cimejant
i la vela ben inflada,
i la gavina en ple vol
i el peix fugint de la xarxa...
Rosa encesa del desig:
com m'esgarrinxes els llavis!
Si sóc tan lluny de l'amat
res dintre meu ja no canta.
Rosa Leveroni
malgrat aquesta dolça tristesa, el poema és bonic.
ResponEliminaBon cap de setmana!!!
Si que és bonic, tots els poemes d'amor de la Leveroni solen ser tristos.
EliminaBon cap de setmana!
I és que aquell amat el tenia molt lluny i no sempre disponible quan ella més el necessitava...;-)
ResponEliminaHas llegit les "Cartes d´amor i exili" de la Leveroni i el Soldevila? Són un bon testimoni del recorregut que va fer aquest desig encès
Bon cap de setmana Glòria.
No, no l'he llegit, però si sé de la relació que van tenir, i em sembla que ella va ser la que va dur la pitjor part, tot i que li va permetre escriure uns encesos poemes.
EliminaBon cap de setmana, bonica!
uf que la rosa del desig esgarrinxi els llavis -es brutal i feridor....colpidor fins i tot! bon cap de setmana i bon cop de falç!
ResponEliminaSi, deu de fer mal, als llavis i al cor.
EliminaJa tens esmolada la falç del dimarts? Jo ja la tinc a punt! Bon cop de falç, Elfree!
Hi ha un desig encès: colom, peix. Escapar de l'aire enrarit, fer que allò quotidià sigui extraordinari perquè l'altre ho comparteix amb la presència física.
ResponEliminaExcel·lent poema, colpidora tristor.
Si ella s'esforça molt, però la presencia física no és produeix gairebé mai. Això fa patir. Molt.
EliminaM'agrada, no l'he llegida gaire i veig que té poemes molt bons.
ResponEliminaÉs una escriptora important i té bona poesia, però els poemes d'amor solen ser nostàlgics. Són amors que la turmentant tot i que ella ho accepte així.
EliminaRosa Leveroni...una altra poetessa que tinc pendent. Gràcies, Glòria, per fer-la present. Un petó, bonica!
ResponEliminaHola, Núria. Avui és teu sant, no sé si ho celebres, però de tota manera et desitjo que hagis passat un BON I FELIÇ DIA.
EliminaI gràcies per la visita.
Un petó!
Sí que ho celebro. Gràcies, bonica! i fins ben aviat!
Elimina:)
EliminaJo tampoc no l'he llegida gaire i vaig a cercar pomes seus a la xarxa per a gaudir-la una estoneta abans de començar el dia. Aquest m'ha agradat tant que crec que vaig a compartir-lo al meu blog!!!
ResponEliminaNo et preocupes per trobar-me a Barcelona el dimarts, tothom em diu que és un mal dia. Barcelona estarà colapsada per la manifestació i estic plantetjant-me, esperar un millor moment.
Gràcies
Oh! tenia ganes de veure't. Ja trobarem l'ocasió.
EliminaMentre ens llegim.
Una abraçada.