dijous, 27 de setembre del 2012

" CANÇO DEL CAPVESPRE " de J. M. de Sagarra

Avui fa anys va morir J.M.de Sagarra.  El recordem amb un poema melangiós, musical i exquisit, com ell sabia escriure'ls.
.

Hi ha una vela enllà del mar,
h ha un ramat que ningú guarda,
pasturant l'herba a l'atzar
quan cau la tarda.

Darrera el matoll de bruc
sento la rata cellarda,
sento l'esquirol poruc
quan cau la tarda.

Sento l'estrella en el cel,
i en el turó l'olivada,
sento el sospir i el bruel
quan cau la tarda.

Sento la pena per dins
sento el neguit que m'esguarda,
sento perles i robis
quan cau la tarda.

Sento que els dies se'n van,
però l'angunia es retarda...
sento que l'enyoro tant,
quan cau la tarda!

                      J. M. de Sagarra
                      Cançons de totes les hores. 1925
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas27 de setembre del 2012, a les 0:08

    Sento la fresca que arriba
    i un país sense basarda.
    Sento aquesta nova vida
    quan cau la tarda!

    :) se m'endu el ritme d'aquest poema...

    ResponElimina
  2. Quadern de mots27 de setembre del 2012, a les 7:46

    En Segarra sí que és melangiós en aquest poema, sort que la Carme hi ha posat una mica de fresca alegria... quan cau la tarda.

    ResponElimina
  3. Núria Pujolàs27 de setembre del 2012, a les 7:48

    I sento la melangia
    del que no és en l'avui.

    Gràcies, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog28 de setembre del 2012, a les 0:29

      El que no és en l'avui pot ser un record o una esperança.
      Gràcies a tu, Núria!

      Elimina
  4. Sílvia 27 de setembre del 2012, a les 9:17

    és un bon homentage per a l'aniversari de la seva mort. I, teniu raó, té un ritme que m'abraça quan cau la tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog28 de setembre del 2012, a les 0:32

      Sagarra és mereix ser recordat, tot i que al cinquantenari del 2011 no se li va donar gaire ressò.

      Elimina
  5. cantireta27 de setembre del 2012, a les 10:09

    Al meu llibre hi ha un breu poema sobre la tarda. Però jo vaig ser més concisa...
    Petons.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca27 de setembre del 2012, a les 17:44

    Un gran record per al poeta, tan viu en l'enyor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog28 de setembre del 2012, a les 0:34

      És un bon poeta. No sé si se'l recorda com es mereix.

      Elimina
  7. M. Roser27 de setembre del 2012, a les 22:14

    A mi quan cau la tarda, és una de les hores del dia que més m'agrada, junt amb l'hora e l'alba. En Segarra és molt agraït
    de llegir en veu alta, té molta musicalitat.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog28 de setembre del 2012, a les 0:37

      Tens raó, aquest poema, a part de que és bonic, té molt ritme, tot ell "canta", fa de bon recitar.
      Patonets, maca!

      Elimina
  8. PS28 de setembre del 2012, a les 8:17

    Tot i la melangia Sagarra gronxa en cada vers i pinta paisatges amb cada paraula.Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog28 de setembre del 2012, a les 13:57

      Sagarra ens pinta un paisatge melangiós, però dolç, càlid. Bellesa i enyor alhora.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)