Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
en prats ignots i munts de llicorella
i gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
d'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
on ja vaguí, i, de Déu, el parany
per heure'm tot. O del diable engany.
em veig sovint per fosques solituds,
en prats ignots i munts de llicorella
i gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
d'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
de fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
on ja vaguí, i, de Déu, el parany
per heure'm tot. O del diable engany.
J.V. Foix
Pintura de Alexander Mann
Tenen un ritme, els poemes de Foix, fascinant.
ResponEliminaTots els sonets de "Sol i de dol" són molt musicals.
EliminaEn això Foix és un mestre.
Suposo que arreu hi ha pesones que s'identifiquen amb aquest poema, perquè també se senten soles i perdudes...
ResponEliminaPetonets.
De ben segur, M. Roser. De tota manera a mi, tot i agradant-me en Foix, que és un gran poeta, em costa identificar-me amb els seus poemes, que trobo força difícils.
Eliminaperque vesteix una roba antiga?
ResponElimina