Un
poema que representa l'època de maduresa en el
simbolisme de Machado. Imatges oníriques que porten el record de dies feliços .
Desgarrada la nube; el arco iris
brillando ya en el cielo,
y en un fanal de lluvia
y sol el campo envuelto.
Desperté. ¿Quién enturbia
los mágicos cristales de mi sueño?
Mi corazón latía
atónito y disperso.
...¡El limonar florido,
el cipresal del huerto,
el prado verde, el sol, el agua, el iris!
¡el agua en tus cabellos!...
Y todo en la memoria se perdía
como una pompa de jabón al viento.
Antonio Machado
preciós!
ResponEliminaÉs un poema molt bonic, és cert.
EliminaFins aviat!
De nit i entre somnis tot sembla més real. En despertar tot escapa i es perd en el temps.
ResponEliminaMolt bonic. Gràcies per la tria.
Hi ha vegades que és dolorós despertar i veure com s'esvaeixen els somnis.
EliminaGràcies a tu per la visita, Joana.
Quina meravella i quin grandíssim poeta, Antonio Machado!
ResponEliminaImmens, no et canses de llegir-lo.
EliminaUna abraçada!
No coneixia aquest poema d'en Machado...Sort que els records dels dies feliços ens venen a veure sovint...
ResponEliminaPetonets.
Si, ens somnis revius records i imatges que al despertar es tornen a perdre. Hi ha somnis del que un no voldria despertar!
EliminaPetonets.