divendres, 15 d’abril del 2016

"SI NO ET TINC" de Agustí Bartra

Agustí Bartra descriu en aquest poema tot el pes de la soledat que sent en perdre el que més estima.






Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.
                                Agustí Bartra




Imatge: Gail Albert Halaban

8 comentaris:

  1. Que trist... Desesperançat. Que difícil és l'absència de la persona estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la soledat que espanta, el buit, com diu en Xavier.

      Elimina
  2. La devia estimar molt...És una solitud que fa mal...
    Bon vespre Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, M.Roser, hores sense rialla ni vol: hores lentes, de tristor i silenci.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Diuen que a vegades la vida no continua, només passen els dies.

    ResponElimina