Maria Antònia Salvà és la primera poeta moderna en català. Formada en
l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar conèixer a la
darrera dècada del segle XIX. Dona culta amb una veu poètica clara i elegant que Josep Carner admirava.
Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i és passió.
Maria Antònia Salva
Pintura: Joaquim Mir
Un remoreig que ens acompanya a horabaixa quan podem escoltar la música que hem compost al llarg dels nostres dies.
ResponEliminaL'horabaixa és una hora intima, predisposa a escoltar la nostra música interior. A escoltar-nos.
EliminaSembla un poema actual. Molt ben escrit
ResponEliminaSi, té una poesia fresca, actual. No s'ha fet rància amb el pas del temps com passa amb alguns autors.
EliminaL'últim vers m'agrada molt.
ResponEliminaEstan presents els dos extrems. Tots dos desitjables.
Eliminadeliciós poema amb ritme .....gràcies!
ResponEliminaSempre em dons les gracies, Elfree!
EliminaSi sóc jo la que t'agraeixo els teus comentaris!!!
Una abraçada
Trau tant a dintre nostre que em sembla etern.
ResponElimina