Com t’emparen les roges boirines,
Oh, Ciutat, encalmada i subtil!
En la calma nocturna d’abril
em coronen raïms de glicines.
D’aquest tronc, tan eixut i retort,
ha florit la collita aromada.
Oh raïms! Si us petjava la Mort,
es farà una donzella gemada.
I només amb el vostre perfum
(com naixia de branques adustes?)
tornaríeu les dalles augustes
com garlandes d’aromes i llum.
He passat sota el bleix de la nit,
sense blau ni musica d’estrelles,
i al meu cor em brunzien abelles,
fent diversa remor de neguit.
I sentia la boira del cel
relliscant al damunt de ma vida.
Melangia: ¿quin guia fidel
m’ha portat a la casa florida?
Tu que vetlles els núvols més clars
i l’acàcia i el bruc de les comes:
¿quina dea menava el meu pas
fins al tàlem d’aquestes aromes?
Marià Manent
Aquarel·la: N. Tognazo
Les glicines també enamoren... per aquí tot just surten...
ResponEliminaM'agrada que les anomeni garlandes... A mi sempre m'hi han fet pensar
Si, son garlandes de raïms d'olor i color bellíssim. M'agrada observar con el vent les mou, fent-les dansar.
EliminaQuina frescor!
ResponEliminaFlors fresques i un fresc poema. Molt primaveral.
EliminaÉs un elogi molt ben merescut, tenen un color i una olor intensa i fan molt de goig.
ResponEliminaSón unes flors ben boniques i elegants que donen alegria i ombra a qualsevol lloc on es trobin.
EliminaI molt fotogèniques!!! ;-)
Que vol dir 'comes' Gràcies
ResponEliminaSegons el diccionari de la IEC:
Elimina1: Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya
2: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
Gràcies per la visita!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn poema magistral. Que bo que és en Manent.
ResponEliminaSi que ho és, molt bo. I penso que no el llegim prou, que el coneixem poc.
EliminaGràcies, Òscar, per la visita i el comentari.