Sóc en tu i tu en mi.
Indestriables
com dos rius abocats
per un únic pendent cap al mar.
Som miralls encarats
de tots els mons pensables
convergint en un punt.
Som navilis dirigits per un
mateix raig que els arriba del far.
Som el so d'una veu modulada
per un sol pensament
que fecunda i encén
el batec de dos cors d'una sola alenada.
Triomfants del neguit i la desesperança,
hem trobat el pes just en la nostra balança.
Joana Raspall
"Llum i gira-sols"
Pintura:Violo Villalobos
És molt optimista, aquest poema. Ella i l'altre han trobat l'equilibri.
ResponEliminaUna cosa difícil de trobar, certament. Són afortunats d'aconseguir-lo.
EliminaTrobar el pes just d'una balança és una gran conquesta que pocs l'aconsegueixen.
ResponEliminaBonica metàfora, que no és decanti la balança, l'harmonia perfecta.
EliminaM'agrada molt...
ResponEliminaÉs bonic, optimista, molt de l'estil de la Raspall.
EliminaMolt bonic, es complementen bé...
ResponEliminaPetonets, d'ordinador nou.
Es complementen i estan units fins un punt que els fa indestriables.
EliminaSóc, som, serem
ResponEliminaSempre!
EliminaQue bonic, oi?
ResponEliminaÉs bonic el poema i aquesta unió que descriu: el batec de dos cors en una sola alenada.
EliminaPreciós. Vénen ganes de recitar-lo al carrer...
ResponEliminaPoesia al carrer, bona idea!
EliminaSegur que les persones sensibles ens escoltarien.
Una abraçada, estimada!