XLII
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
V. Andrés Estellés
"Horacianes"
Pintura: Antoine Vollon
Quanta raó té el poeta.
ResponEliminaTe raó. El secret de la vida, són els petits plaers, les petites felicitats quotidianes.
EliminaÉs una bona manera d'estimar la vida com si cada cosa fos un petit regal.
ResponEliminaSi, Consol, al llarg d'un dia podem trobar molts petits regals que ens omplin el cor si sabem descobrir-los i valorar-los com a tals.
Eliminagràcies per recordar -lo a mi se m'ha passat per alt un gran poeta! bon diumenge de rams !
ResponEliminaPer mi uns del millors, un dels que més m'arriba. Celebro que amb aquest post el recordem juntes.
EliminaUna abraçada i bona pasqua!
Petits instants de la vida, m'agrada molt
ResponEliminaTothom té petits moments de felicitat al llarg del dia. Petites felicitats que poden alegrar-nos la vida. La felicitat absoluta, amb majúscules, és molt rara d'assolir i acostuma a durar poc.
EliminaExtraordinaria poesía.
ResponEliminaLes coses petites sempre fan camí.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres, per la visita i el comentari. Compartir poesia és un plaer i Estellés és un poeta que emociona.
EliminaVaig a fer una ullada al vostre blog.