dilluns, 9 de març del 2015

"HOMENATGE A TERESA" d'Ovidi Montllor

Demà, 10 de març fa 20 anys que morí el cantautor d'Alacant, el recordem amb un poema seu,  que va musicar i cantar.



Com un record d'infantesa
sempre recordaré 
a la Teresa,
ballant el vals. 
Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguien
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia. 

Ella ens va dir d'on veníem
i que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.
Ens ensenyava a ballar,
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més en sabia.
Amb una floreta al cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants. 

Ara de gran comprenc
tot el que per TU sent
i et llance un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
  
                  O. Montllor
 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas9 de març del 2015, a les 9:31

    Bon record per l'Ovidi... el mantenim ben viu. Gràcies, Ovidi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de març del 2015, a les 0:20

      Sempre m'han agradat molt les seves cançons, i ara descobreixo que té dos llibres de poemes que miraré d'aconseguir.
      Recitant és bestial.
      Gràcies, Ovidi!

      Elimina
  2. xavier pujol9 de març del 2015, a les 11:16

    Una de les moltes bones cançons del gran ( i enyorat) Ovidi.

    ResponElimina
  3. novesflors9 de març del 2015, a les 19:56

    Una meravella de cançó.
    A veure si demà li dedique una entrada jo també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de març del 2015, a les 0:24

      És una cançó molt tendre, segur que algú semblat a la Teresa va existir i Ovidi la va conèixer.
      Estarà be que el recordis en un post, penso que s'ho mereix.

      Elimina
  4. M. Roser9 de març del 2015, a les 21:02

    Un poema -cançó amb molt de sentiment, Potser va existir de veritat, la Teresa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de març del 2015, a les 0:30

      Penso que si, que la cançó s'inspira en algú que va existir realment. En els pobles existien personatges així. Com el beneitó del poble. Jo recordo de quan estiuejava, fa un munt d'anys, a Sant Hilari Sacalm, en Jaumet del flabiol, un vellet entranyable.
      Petonets!

      Elimina
  5. Consol9 de març del 2015, a les 21:52

    Recordo a l'Ovidi, la seva veu i el seu posat no es pot oblidar.
    Aquest poema és un bon homenatge.

    ResponElimina
  6. fanal blau10 de març del 2015, a les 10:08

    Està ben aprop nostre! i nosaltres aprop seu malgrat estigue de vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de març del 2015, a les 0:31

      Aquestes vacances que tots tenim assegurades...clar que ell se n'hi va anar massa aviat!

      Elimina
  7. Encarna Roselló3 d’agost del 2015, a les 17:03

    I que cada vegada que la llig o l'escolte mentren calfreds...que gran era l'Ovidi!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog4 d’agost del 2015, a les 18:47

      Genial poeta i cantautor, l'Ovidi! Enguany al Correllengua se li retrà merescut homenatge.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)