dimecres, 11 de març del 2015

"CAMÍ DELS LLACS" de Joan Maria Guasch

Guasch no és un poeta gaire conegut ni reconegut, malgrat això té poemes deliciosos de sentir i de recitar. La Júlia Costa, a "La Panxa del Bou" ho explica molt bé.



La tempesta ha estat forta,
tota l'herba jau coll-torta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.

La immensa vall de Carol
se bada hermosament plena de sol.
-Salut, pastor!, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent d'eixa clotada!-
El pastor calla i riu, i, un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
-Bon home, vós que sou d'aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!-
-Seguint aqueix caient de fondalades
veuràs Lanós, el gran llac de les fades

i més amunt Carlit   
prò, ja tens pit?...-

                             -Pit i bastó!- 
                            l'hi vaig dir jo.

-Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau.

                                 J.M.Guasch 


Pintura: P. Cezanne

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Un poema visual ja té el seu mèrit si a demés és olfactiu encara millor.
      Olor a herba, olor a terra.

      Elimina
  2. m'ha agradat molt... amb un final que dóna molta empenta "-Doncs, au!
    que la tempesta és lluny i el cel és blau."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests poemes senzills, gairebé infantils tenen molt encant.
      La frase que esmentes dona molta força al poema.

      Elimina
  3. Un poema que dóna coratge i fa venir ganes de trescar per la muntanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parla de manera molt col·loquial i alhora molt bella. Descriu una escena encantadora d'iniciació a la muntanya. Un vailet valent!

      Elimina
  4. M'agrada; amb pit i bastó, arribarem ben amunt, sota aquest cel blau...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te les ganes de fer-ho i els mitjans que li pot impedit aconseguir-ho?
      Talment com nosaltres, M.Roser.
      Petonets!

      Elimina
  5. Tinc un bon record d'aquest estany i d'aquest cim... vaig arribar-hi a dalt just quan queien les primeres gotes abans de començar la baixada... Molt bonic el poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dius bé, és un poema bonic, sense complicacions descriu una escena entranyable.
      A la vall de Carol fa un munt d'anys que no hi vaig, la recordo esplèndida. Tu vas arribar al cim al mateix temps que la pluja, et vas mollar finalment?

      Elimina
    2. Agost de 2005. El meu fill tenia dos mesos i ens vam escapar tres dies a la Cerdanya francesa. Vaig veure que el Carlit estava a prop i vaig anar a presentar-li els meus respectes. No em vaig arribar a mullar però la gent que pujava quan jo ja anava de tornada és possible que es remullessin de valent...

      Elimina
    3. Un ruixat a la muntanya fa força respecte. Vau estar de sort de no mullar-vos.

      Elimina