Un passeig per la Natura entre
arbres, entre matolls i flors, en la ploma del poeta de Santanyí i
descrit "en la llengua catalana més bella del món". El recita, molt bé per cert, Carles Rabassa, acompanyat per Toti Soler.
Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l’oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l’albó com d’engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridenca pins
que s’enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.
Blai Bonet
"El Jove"
Pintura: S.Trigueros Mori
Títol escaient, llenguatge molt bell.
ResponEliminaSi que ho és. M'ha agradat molt com el llegia en Carles Rabassa. L'has sentit?
EliminaDescripció tan detallada que veritablement sembla un passeig, com tu dius.
ResponEliminaCosta una mica de llegir, però val la pena, a mi em sembla un poema bonic.
EliminaSort del diccionari!!!
ResponEliminaPetonets.
Ha, ha!
EliminaSi avui us he posat deures!
;-D
Quin vocabulari, déu ni do
ResponEliminaEl poeta és mallorquí, el que ho fa encara més difícil.
EliminaPerò llegit amb veu alta sona bellíssim.