Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan,
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companya
sens besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d’aquí estant s’albira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira…..
I respirar aquest aire tan tranquil.
J.M.de Sagarra
davant unes circumstàncies com aquestes nomé ens cal la cimpanyia somiada
ResponEliminaSi, però tot molt platònic, eh?
Eliminadeliciós
ResponEliminaHo és. Un Segarra molt inspirat.
EliminaQuina dolcesa...
ResponEliminaSi, donen ganes d'estar-si una estona a aquesta plaça tan recollida. Si és tal com ho descriu el poeta val la pena.
EliminaAvui si que m'has tocat la fibra sensible, Glòria...Segarra a Solsona, a la plaça de Sant Joan, on l'he llegit tantes vegades que gairebé el podria dir de memòria...I sí, és un lloc tranquil, ideal per viure tot el que diu el poeta...
ResponEliminaPetonets.
Jo pensava que hores d'ara potser la placeta no seria tan idíl.lica ni tan "aquietadora" con descriu el poeta, però pel que dius veig que conserva tot el seu encant.
EliminaPetonets!
M'agrada. Veig una persona que seu en un banc de la plaça i va descrivint allò que veu i pensa.
ResponEliminaSi, és un poema molt descriptiu, molt visual i Segarra ho explica tot molt bonic.
EliminaGràcies per la visita i el comentari, Consol.
de quan és aquest poema? És a dir, quan es va escriure?
ResponElimina