Lliris
morats, prada de trèvol,
núvols
de neu, cel matinal.
Fulloles
noves s’emmirallen a l’
estany
d’aigua verge, benèvol.
És càndid el vol
dels coloms.
Sàvia, la primavera
crea
l’ombra rosa dels
arbres de Judea,
l’ombra grisa dels
cinamoms.
S’han acabat les
violetes.
Cap al tard, la boira
s’esmuny.
Xopes de blau,
arribaran de lluny,
un vespre càlid,
orenetes.
El sol, un vell sense
esperança,
tímid com un infant
s’acosta;
i cada tarda, quan
se’n va a la posta
té una mica més de
recança.
Màrius Torres
i plou, plou plou.
ResponEliminaBonic poema, bona setmana!!!
Si, Quadern, el sol s'està passant de tímid aquests darrers dies, tan que lluïa dies enrere!
EliminaBona setmana!
Sí que s'acosta tímid el sol, sí! Però com que la primavera és sàvia la deixarem que faci i mentrestant gaudirem d'aquest abril poètic. Bona setmana, Glòria!
ResponEliminaAquesta darrera setmana el sol no s'acostat per enlloc. Ai, la primavera, tan variable, tan voluble!
EliminaBona setmana, bonica!
"El sol, un vell sense esperança,/ tímid com un infant s’acosta", m'agraden molt aquests dos versos! Tota la darrera estrofa és molt bona. M'agrada que associï infantesa i vellesa al sol, en l'alba i la posta.
ResponEliminaÉs un poema molt visual, aquesta darrera imatge és molt encertada, molt gràfica.
EliminaUn abraçada!
M'agrada molt el poema, però l'última estrofa, m'agrada especialment. Gràcies!
ResponEliminaA mi m'agrada també quan diu:
EliminaXopes de blau, arribaran de lluny,
un vespre càlid, orenetes.
Gràcies a tu, preciosa!
llàstima que el sol ni amb timidesa es deixa veure.....ho tenim tot moll
ResponEliminaGrrrr!
EliminaJa n'estic tipa de pluja; ja sé que és bona i necessària, però potser que ja ha plogut prou.
Que surti el tímid sol d'una vegada, si us plau!
I tant que hi havia núvols de neu, que vessaven i ben a prop.
ResponEliminaJo em sabia la tercera estrofa de memòria, per les orenetes...
Petonets, Glòria.
Ai! és que és molt bonica aquesta estrofa, hi trobo tant de color, tanta llum. Preciosa.
EliminaPetonets!!!
ebcisador poema, bell mes
ResponEliminaMàrius té una poesia bellíssima!
EliminaJa que cites a Màrius Torres, algú ha vist la seua obra de teatre Un fantasma com n'hi ha pocs?? Estic encuriosit.
ResponEliminaDoncs com que ningú contesta ho faig jo, amb la poca informació que he aconseguit. Segons la web de la Càtedra Màrius Torres aquesta obra no es va arribar a estrenar. Aquí tens l'enllaç si vols més dades: http://www.catedramariustorres.udl.cat/publicacions/altres/index.php
Elimina